primeres impressions del modelat amb cera

Quan estàvem tots a classe modelant amb cera semblava que estiguéssim fent una mena de ritual semi-satànic. Ganivets, espelmes, cera vermella, esquelets de fil de coure,… i si a més penses que després en teoria aquestes figuretes haurien d’anar al forn i fondre’s, o ser desades a la nevera com vaig fer jo amb les meves...

No ho havia pensat fins ara, però potser inconscientment ho vaig relacionar amb els museus de cera, on els personatges mítics del passat queden immortalitzats i que, a més, tothom sap que són de cera però, com a les pel·lícules, a ningú li faria gràcia quedar-se una nit tancat amb ells.
De fet, encara que sigui superficial, a mi m’agrada pensar la cera d’aquesta manera.

Comparant-la amb el fang, la cera és un material que em va agradar per tenir aquesta aparença tan artificial. És molt menys directa i s’ha de ser minuciós. Construeixes la figura pessic a pessic sobre l’esquelet intern i per aquesta raó penso que saps què fas amb potser fins i tot més consciència. Has anat construint la peça, ja des del principi, a partir d’un esquelet molt visible.