Monday, August 04, 2008


Sunday, May 20, 2007

horitzons


El curs ja s’acaba i tinc la sensació que només hem fet una ullada als nous horitzons que una vida dedicada a l’art ens pot oferir.

Hem fet un tastet de diverses matèries: modelatge amb fang, amb cera, escultura en l’entorn urbà, intervencions al paisatge. Encara que breus, les diferents activitats m’han ajudat a desenvolupar una nova sensibilitat envers les imatges, les formes, i el pensament artístic en general. La meva manera de percebre el món està canviant. Estem tant saturats de imatges i sons, de informació, que molt sovint veiem però no mirem, sentim però no escoltem. Aprendre a observar i a distingir els matisos ens situa en un altre nivell de percepció i ens aporta coneixement. De vegades, cal desfer-se de tot el bagatge acumulat per continuar l’aprenentatge. Crec que el text de Gaya expressa molt bé aquesta idea.

‘Ha faltado... la inocencia, una especie de ignorancia viva, positiva, limpia, esa ignorancia que es sin duda un último reducto de la sabiduría primera, es decir, de la única sabiduría existente, preexistente, anterior a todo; porque lo que viene después no es sabiduría, sino inteligencia activa, emprendedora, entendedora, industriosa.’
Ramon Gaya, El sentimiento de la pintura

una mirada nova


La imatge pertany al pati de la Facultat, la vaig fer un divendres a la tarda en que ja no quedava ningú. M’agrada veure els bancs ordenats en cercle i buits. Son el rastre de converses que varen tenir lloc, de persones que es van apropar per intercanviar quelcom. Em fa veure el pati amb una mirada nova.


Friday, May 18, 2007



Captar la mutabilitat i perdre's en ella


Diu el conte de la Nina de Sal,
que una vegada hi havia una nina que volia conèixer el mar.
S’hi va apropar i exclamà: "Que gran i bonic és el mar, com m'agrada."
No se’n va adonar i una ona li va tocar el peu.
Com ella era de sal, se li va desfer.

Aleshores la nina es va tirar enrere preguntant-se què havia passat.

“M’estic perdent” deia.

Però li va fer gràcia i s’hi va tornar a acostar.

Va posar l’altre peu i de mica en mica va anar entrant i desfent-se

fins que al final va quedar tota dissolta en el mar i va dir

“Ah! Ara ja sé què és el mar... El mar sóc jo!!”


"El perpetuo fluir y la inconsistencia del mundo visible" (text Séneca)



Thursday, May 17, 2007



''Habra una categoría anterior a la del ser animado, la del cuerpo. Hay cuerpos animados e inanimados. Los animados los dividire diciendo que unos tienen alma, otros solo principio vital; o bien que unos tienen impulso propio, caminan; otros, fijos en el suelo por la raiz, se alimentan y desarrollan. ¿Los animados se reparten en las especies de los mortales o los inmortales?
El primer genero es ‘un algo', hay cosas que son y cosas que no son; la naturaleza abarca tambien estas cosas que 'no son’: imaginaciones del alma que, forjada con falsos conceptos, llega a adquirir una cierta apariencia. Seres con una existencia propia son innumerables, pero fuera de nuestro mundo visible. Constituyen la peculiaridad del sistema de Platon; las ideas, que producen todas cuantas cosas vemos y a cuya imagen todas se modelan. Son inmortales, inmutables, invulnerables. ‘la idea es el modelo eterno de todo cuanto produce la naturaleza’. Lo primero es el modelo, lo segundo la forma tomada del modelo y plasmada en la obra; constituye su obra. La estatua posee una figura determinada; esta es el idos. El idos esta en la obra, la idea se halla fuera de la obra, es anterior a ella.

Los estoicos afirman que en la naturaleza existen dos principios que dan origen a todos los seres: la causa y la materia. La materia inerte, dispuesta a cualquier mutación, inactiva si nadie la moviese. La causa, es decir, la razon, configura la materia, la transforma en el sentido que quiere; de ella produce sus diversas obras. Todo arte es imitación de la naturaleza. Una estatua ha precisado tanto de la materia que se somete a la operación del escultor, como del escultor que imprime la forma a la materia. Los hombres perecen, pero la idea de humanidad, conforme a la cual es modelado el hombre, subsiste y, mientras los hombres se afanan y fenecen, ella no sufre detrimento.

Todas estas investigaciones aligeran y elevan el alma que, oprimida con pesada carga, desea liberarse de ella y regresar a aquel estado que fue el suyo. Porque este cuerpo es peso y castigo del alma; cuando aquel la oprime, ella esta abrumada, encadenada, a no ser que intervenga la filosofia y le exhorte a tomar aliento mediante la contemplación de la naturaleza, impulsandola desde lo terreno hacia lo divino.
Lo que en mi persona puede sufrir la afrenta eso es el cuerpo; en esta morada expuesta a los golpes habita un alma libre.''

Wednesday, May 16, 2007

formes a la natura

Aquestes imatges pertanyen a una excursió a Cabrera que vaig fer fa dues setmanes. Em fan pensar en la necessitat de tornar a l’essència com a camí per a la creació artística.

Apropar-se a la natura amb una actitud observadora i receptiva ens porta a descobrir multitud de formes, a retrobar sensacions que el dia a dia no deixa aflorar. Al plaer de la observació s’hi afegeix el plaer de la bellesa. Son formes per sentir, no cal entendre-les, cal deixar que el sentits s’impregnin d’elles i desprès de volta al taller deixar fluir tot el que l’ànima ha xuclat de la natura.

Si la forma a la que el arte recurre sólo es forma, si no está impregnada de sentimientos humanos, se quedará en forma, los materiales se quedarán en mateiales, los objetos se quedarán en objetos, y si se quieren realizar objetos de arte, la única solución será recurrir al lenguaje para explica su sentido estético’

Xingjian, Gao, ‘Por otra estética’, Editorial El Cobre, Barcelona, 2004
.

Saturday, May 12, 2007

Una buena experiencia


Hoy por fin mis feos actorcillos reposan todos juntos, en una estantería sobre una madera astillada. Han acabado su función teatral y pasarán a mejor vida cuando a finales de junio hagan limpieza de estanterías. Es raro pero los cuerpos creados en cera parecieron tener cierta belleza, se desató una confrontación bélica entre cuerpo y pensamiento, como si un rito chamán de alguna tribu amazónica me hechizara, me estaban seduciendo de forma banal sin ser consciente!!! fue una buena experiencia. Justo cuando empezaba a haber un diálogo entre yo y un trozo de cera el modelo se vistió y acabamos las clases de modelado.. quizá el mito de la 'obra de arte' y la 'obra maestra' queda lejos para comenzar a reflexionar sobre cómo es la mejor manera de expresarse, así que continuaré depurando estas sensaciones respecto al arte, a pesar de todo la esterilidad artística no es tan mala. Por el momento no encuentro nada más bello que las piezas de fango y de cera dentro de sus envoltorios.

"si a todos nos importa 'comer inmediatamente', mucho más nos importa no malgastar en la sola preocupación de 'comer inmediatamente' nuestra simple fuerza de tener hambre."
A. Artaud.

Friday, May 11, 2007

Escultura


Oblides el que ets, esperes trobar respostes en allò que fas i sempre acabes trobant un mur
que no et deixa passar. El rodeges, el mires, t'enamores, l'odies o senzillament no pots
viure sense aquest.Quan treballes l'escultura sempre estàs esculpint allò que ets encara que el
resultat no sigui mimètic, deixes a la llum tots els teus defectes i pors que a copia del temps
pots anar polint.
Crec que l'escultura congela les idees etèries amb infinitat de combinacions en algun objecte físic,
seria com regurgitar allò que rosega la nostre ment i tenim la necessitat d'Expulsar.


cera


El treball amb la cera vermella donava uns marges que he intentat aprofitar, però que no em limitessin. per una banda, en foto nocturna el vermell dóna joc al fons urbà ataronjat. per l'altre, vaig creure que seria interessant mirar de destacar o eliminar la vermellor treballant amb tons blaus, quasi marins, de fons. L'actitud de les figures hi donava joc, doncs d'alguna manera les veig com en la tranquil·la postura que s'agafa davant la mar, sobretot la que està asseguda a terra, talment com si fos a la sorra de la platja.

?


Es mirar de una manera diferente, y luego reproducir esas cosas que existen, pero que no existen, que estan ocultas bajo la realidad.Es un cambio de punto de vista, es descubrir lo diferente en lo corriente, re-crear lo invisible.Es un agujero a través del cual es posible ver otros mundos, que están pero sin estar.
Cuando pasamos por allí eso no estaba pero alguien fue y lo vio por nosotros y lo plasmó y ahora es.
Todos podemos ver ya lo nunca visto.