Captar la mutabilitat i perdre's en ella

Diu el conte de la Nina de Sal,

que una vegada hi havia una nina que volia conèixer el mar.
S’hi va apropar i exclamà: "Que gran i bonic és el mar, com m'agrada."
No se’n va adonar i una ona li va tocar el peu.
Com ella era de sal, se li va desfer.
Aleshores la nina es va tirar enrere preguntant-se què havia passat.
“M’estic perdent” deia.
Però li va fer gràcia i s’hi va tornar a acostar.
Va posar l’altre peu i de mica en mica va anar entrant i desfent-se
fins que al final va quedar tota dissolta en el mar i va dir
“Ah! Ara ja sé què és el mar... El mar sóc jo!!”