Una experiència sensorial

Agafar la pastilla de fang per anar al taller em fa mandra. Preparar el fang: tallar-ne un tros, colpejar-lo…, requereix un important esforç físic en un divendres a la tarda, al final d’una setmana esgotadora.

Però quant començo a modelar el fang i em concentro en les formes de la model, tot el neguit desapareix. La meva atenció es centra en crear les successives figures a partir de la matèria inerta. Tot i que imperfectes, són fruit de les meves mans, de l’únic i irrepetible moment al taller, quasi buit, amb la llum decreixent del vespre. L’experiència té un efecte catàrtic; només existeix el present: el fang i la figura que intento modelar omplen el meu univers sensorial, i m'oblido del cansanci.